8.TIC

Les TIC poden ser definides en dos sentits : Com les tecnologies tradicionals de la comunicació , constituïdes principalment per la ràdio , la televisió i la telefonia convencional , i per les tecnologies modernes de la informació caracteritzades per la digitalització de les tecnologies de registres de continguts com la informàtica , de les comunicacions , telemàtica i de les interfases .
Les TICs ( tecnologies de la informació i de la comunicació ) són aquelles tecnologies que necessiten per a la gestió i transformació de la informació , i molt en particular l'ús d'ordinadors i programes que permeten crear , modificar, emmagatzemar , administrar , protegir i recuperar aquesta informació .
Els primers passos cap a una societat de la informació es remunten a la invenció del telègraf elèctric , passant posteriorment pel telèfon fix, la radiotelefonia i , finalment , la televisió . Internet , la telecomunicació mòbil i el GPS poden considerar com a noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Podem considerar les TIC un concepte dinàmic. Per exemple, a la fi del segle XIX el telèfon podria ser considerat una nova tecnologia segons les definicions actuals. Aquesta mateixa definició es podria aplicar a la televisió quan va aparèixer i es popularitzà en la dècada dels 50 del segle passat. No obstant això, avui no les posaríem en una llista de TIC i fins i tot és molt possible que actualment els ordinadors ja no puguin ser qualificats de noves tecnologies. Tot i això, en un context ampli, podem considerar que el telèfon, la televisió i l'ordinador formen part del que avui anomenem TIC, tecnologies que afavoreixen la comunicació i l'intercanvi d'informació en el món actual.